Is There Something in the Air? (Catalan)

Què és això que diu que vola?
Hi ha una cosa que no sé?
Com és que no vas a escola?
N’haurem de parlar molt bé.
 
El virus porta corona,
mal que de rei no en té res,
ni tampoc és cap persona:
però aleshores, què coi és?
 
És baixet, no és cap ciclop,
dir-ne ogre seria impropi,
per poder veure’l de prop
has d’agafar el microscopi.
 
És un paio verinós,
que sembla el cul d’en jaumet:
invasiu i desdenyós,
es prodiga a tort i a dret.
 
És invisible i lleuger
i es mou perillosament
un microscòpic guerrer,
que fa la guitza a la gent.
 
Però la gent som nosaltres,
tu, jo, i tot el veïnat:
jo puc igual que vosaltres,
foragitar aquest malnat.
 
Se t’escapa un esternut,
però l’atures amb el braç, 
ja has frenat aquest cabut:
és el gest més eficaç.
 
Has sortit, i així que tornes
vas a rentar-te les mans,
hem de fer que aquest milhomes
no tingui mai cap descans.
 
Renta’t amb aigua i sabó,
renta’t com qui va a cacera,
a veure si a aquest cabró,
l’enviem avall per l’aigüera.
 
Quan tornen a casa els pares,
mira si es renten prou bé.
Això no són coses rares,
rentar-se és el que convé.
 
No t’has de tocar amb els dits,
la boca, ni els ulls, ni el nas:
no pas que siguin prohibits,
però tocar-se’ls no és del cas.
 
Quan et trobes altra gent,
queda’t una mica enllà:
es pot estar alegrement
sense donar-se la mà.
 
Petons i abraçades, no,
mentre volti aquesta fera;
tot petó serà més bo,
després de la llarga espera.
 
Ara tots portem careta,
tot i que no és carnaval,
no amaga cap afaneta,
ni ningú que et vulgui mal.
 
És una màscara amable
per filtrar un aire més sa:
perquè en aquest monstre innoble
no el volem deixar passar.
 
Mentre volti aquest bandarra
i corri sol pel carrer,
jo agafaré la guitarra
i de casa no em mouré.
 
És una idea prou bona,
vist que no tenim col·legi,
deixarem passar l’estona,
fins que aquest boig no ens maregi.
 
Trobes a faltar els parents?
O els amics i les rialles?
Fa molts dies que no els sents?
Pots veure’ls a les pantalles.
 
Amb tothom que estimes pots
mantenir-hi la distància;
sense fer de tabalots
i parlar-hi amb abundància.
 
Les paraules són regals,
són llavors que ens enviem,
són llavors gramaticals
per a tots els qui estimem.
 
Si tots junts anem a l’una,
amb prudència i atenció,
podrem engegar a la lluna
questa murga de corcó.
 
I qui sap si quan haurem
superat aquesta prova,
d’una vegada aprendrem
a viure una vida nova.